Guia · Tipus de finestres

Tipus de finestres: com s'obre cadascuna i on va

Les cinc maneres d'obrir més comunes i una finestra que arriba a terra. Què ocupa cadascuna en obrir-se, com tanca a l'aire, a l'aigua i al vent, i en quin buit encaixa.

Les cinc obertures més comunes són la practicable (o abatible), l'oscil·lobatent, la corredissa, la corredissa elevable i l'oscil·loparal·lela. N'hi ha d'altres, com la pivotant o la plegable, que subministrem a la Serie 70 i a la 76. Les que giren sobre frontisses solen aguantar millor la pluja i el vent; les que corren no s'obren cap endins. La balconera és una d'aquestes allargada fins a terra, per sortir a un balcó o a una terrassa.

  • Cinc obertures i la balconera
  • Aire, aigua i vent de cadascuna
  • Fulla màxima, de les fitxes
  • Totes en PVC a mida
Oscil·lobatent: s'obre i bascula amb la mateixa maneta

Un per un

Els tipus de finestra, un per un

Cada targeta mostra com s'obre la finestra, una darrere l'altra, i et duu a la pàgina amb les sèries que l'ofereixen.

Practicable

Gira cap endins, com una porta

També se'n diu abatible. La fulla gira sobre un eix vertical i deixa lliure tot el buit, però no bascula.

Encaixa en fulles que no han de ventilar entreobertes i en fulles de poca alçada, on la ferramenta oscil·lobatent no hi cap.

Finestres practicables →

Oscil·lobatent

S'obre i bascula amb la mateixa maneta

Gira cap endins sobre les frontisses, com una practicable, o bascula des de dalt per ventilar sense obrir-se del tot.

Encaixa en dormitoris i banys, on es ventila cada dia, i en façanes amb vent i pluja.

Finestres oscil·lobatents →

Corredissa

Llisca en horitzontal, una fulla davant de l'altra

Les fulles corren pels carrils del marc, una davant de l'altra. A canvi, aguanta pitjor la pluja i el vent que una practicable; l'hermètica millora l'aire i l'aigua.

Encaixa al costat d'un taulell de cuina, en un pas estret o en una sortida a terrassa, on una fulla que gira faria nosa.

Finestres corredisses →

Corredissa elevable

Puja, corre i s'assenta

En girar la maneta, la fulla s'eleva i corre pel carril; en tancar, baixa i s'assenta al marc. És la corredissa dels buits grans.

Encaixa en sortides a terrassa o jardí amb fulles grans i, si la solera va encastada a cota zero, sense graó.

Corredisses elevables →

Oscil·loparal·lela

Bascula o corre en paral·lel

Bascula des de dalt per ventilar, com una oscil·lobatent, o se separa del marc i corre per davant de la fulla fixa, com una corredissa.

Encaixa on una fulla oberta fa nosa i la façana demana un bon tancament a l'aire i a la pluja.

Finestres oscil·loparal·leles →

Balconera

Arriba a terra i s'hi passa

Es fa practicable o oscil·lobatent, d'una o dues fulles, o corredissa. El que la distingeix és a baix: el llindar, que es trepitja cada dia i ha de tancar a l'aigua.

Encaixa en sortides a un balcó, una terrassa o un jardí amb el pas lliure fins a terra.

Portes balconeres →

Segons el buit

Quin tipus de finestra va al teu buit

L'obertura es tria pel que passa al voltant de la fulla: si fa nosa oberta, si cal ventilar cada dia, si la façana rep pluja amb vent o si s'hi surt.

  • Si vols ventilar sense obrir del tot: oscil·lobatent, o oscil·loparal·lela si la fulla oberta fa nosa.
  • Si la fulla oberta topa amb un moble, una aixeta o el pas: corredissa, que no s'obre cap endins.
  • Si la façana rep pluja amb vent: practicable, oscil·lobatent o oscil·loparal·lela, que tanquen per pressió contra el marc.
  • En fulles de poca alçada: practicable, perquè la ferramenta oscil·lobatent no hi cap.
  • Per sortir a un balcó amb tot el pas lliure: balconera practicable o oscil·lobatent.
  • Per a un finestral de diversos metres a la terrassa: corredissa elevable, fins a 6,5 m d'amplada segons la composició.
  • Per passar sense graó: corredissa elevable amb la solera encastada a cota zero.
  • Per obrir dos terços del buit i no la meitat: corredissa de tres carrils.

Comparats

Els cinc tipus, en una taula

El que importa a l'obra, tot junt. L'aire, l'aigua i el vent són els que declaren les nostres sèries; la fulla màxima, el límit de la ferramenta o de la fitxa.

Tipus de finestra comparats: ventilació, espai en obrir, aire, aigua i vent, neteja i fulla màxima
CriteriOscil·lobatentPracticableCorredissaCorredissa elevableOscil·loparal·lela
VentilacióS'obre o basculaS'obre del totLa meitat o dos terçosFins a la meitatBascula o llisca
Espai en obrirOcupa en obrir-se del totOcupa en obrir-seNo s'obre cap endinsNo s'obre cap endinsSe separa i corre davant de la fulla fixa
Aire · aigua · ventClasse 4 · E1200 a E1800 · C5Classe 4 · 8A a E1800 · classe 4 a C5Classe 3-4 · 4A a 9A · C2 a C4Classe 4 · 7A a 9A · C1 o C1/B2Com la seva sèrie base
Neteja per foraTotes dues cares des de dinsTotes dues cares des de dinsMés difícil des de dinsPer fora, en sortirLa fulla fixa, no des de dins
Fulla màximaFerramenta: 1,60 × 2,80 mFerramenta: 1,60 × 2,80 mFinestra: 1,40 × 1,70 mBuit: 6,5 × 2,7 mFulla: 1,40 × 2,20 m

Aire: UNE-EN 12207; aigua: UNE-EN 12208; vent: UNE-EN 12210. Corredissa: la Corredera 70 i la Corredera Hermética 76. Fulla màxima: en practicable i oscil·lobatent, límit de la ferramenta sense desglossar per sèrie; en la corredissa, fulla de finestra de la Corredera 70 (en balconera arriba a 1,738 × 2,50 m); en l'oscil·loparal·lela, Serie 70 i Serie 76. Dades de les fitxes tècniques, comprovades el 27/10/2026. Què volen dir les classes d'aire, aigua i vent

A més de l'obertura

L'obertura és la meitat: la resta la posa la sèrie

Dues finestres amb la mateixa obertura no aïllen igual en totes les sèries: ho decideixen el perfil, el vidre i la caixa de la persiana.

Per material

On guanya el PVC i on l'alumini amb trencament de pont tèrmic, amb les dades de les fitxes.

PVC o alumini →

Abans de triar

Errors freqüents en triar el tipus de finestra

01

Posar corredissa en una façana exposada

Una corredissa aguanta pitjor la pluja i el vent que una que s'obre sobre frontisses: aigua de 4A a 9A i vent de C2 a C4, enfront de fins a E1800 i C5. Amb pluja i vent, oscil·lobatent o oscil·loparal·lela.

02

Demanar oscil·lobatent en una fulla baixa

En fulles de poca alçada la ferramenta oscil·lobatent no hi cap. Aquí hi va una practicable, que s'obre sencera però no bascula.

03

Oblidar el llindar de la balconera

Es trepitja cada dia i ha de tancar a l'aigua, i canvia amb l'obertura. Es decideix amb l'obra, no al final.

04

Triar només per l'obertura

La mateixa obertura no aïlla igual en totes les sèries. Compara les sèries abans de demanar el pressupost.

Preguntes

Preguntes sobre els tipus de finestres

Quants tipus de finestres hi ha?

Per com s'obren, les més comunes són cinc: practicable, oscil·lobatent, corredissa, corredissa elevable i oscil·loparal·lela. N'hi ha més: la pivotant i la plegable, que subministrem a la Serie 70 i a la 76 (la plegable, també a la Forma 70); la que només s'inclina cap endins, i la fixa, que no s'obre. La balconera no és una altra obertura: és una d'aquestes allargada fins a terra. Cadascuna es fa d'una o diverses fulles i es combina amb fulles fixes.

Quin tipus de finestra tanca millor?

En general, les que s'obren sobre frontisses, que tanquen per pressió contra la junta. La practicable i l'oscil·lobatent declaren aire classe 4, aigua de 8A a E1800 i vent classe 4 o C5. La corredissa, aire classe 3 o 4, aigua de 4A a 9A i vent de C2 a C4. L'hermètica iguala l'aire, no el vent. L'aïllament tèrmic, en canvi, el marquen sobretot la sèrie i el vidre.

Quina diferència hi ha entre una finestra practicable i una oscil·lobatent?

Totes dues giren cap endins sobre frontisses. L'oscil·lobatent, a més, bascula des de dalt amb la mateixa maneta per ventilar sense obrir del tot. La practicable no bascula, i es tria en fulles de poca alçada, on la ferramenta oscil·lobatent no hi cap.

Quina finestra ocupa menys en obrir-se?

La corredissa i la corredissa elevable: no s'obren cap endins, perquè la fulla corre per davant d'una altra. L'oscil·loparal·lela se separa del marc i corre per davant de la fulla fixa.

Què és una finestra oscil·loparal·lela?

Una finestra que bascula per ventilar, com una oscil·lobatent, o se separa del marc i corre en paral·lel per davant de la fulla fixa, com una corredissa. Tanca com una oscil·lobatent, i a la Serie 70 i a la 76 la fulla arriba a 1,40 × 2,20 m.

Una balconera és una finestra o una porta?

Totes dues coses: una finestra que arriba fins a terra i per on es passa. Es fa practicable o oscil·lobatent, d'una o dues fulles, o corredissa, amb un llindar que es trepitja i tanca a l'aigua.

Pressupost

Saps quines finestres vols? Demana pressupost sense compromís

Envia'ns les mides, un croquis o els plànols, i t'enviem el pressupost per escrit i sense compromís, cada tipus de finestra en una línia pròpia.

Partida per partida · Confirmat per escrit abans de la producció

  • Et truquemDeixa'ns el telèfon i quan et va millor.
  • Configura-la tuTria sistema, obertura, mides i colors, i envia'ns la llista.Obrir el configurador →
  • Per correuAmb les mides o els plànols adjunts.presupuestos@oxyongroup.com
  • Només tens un dubte?Sobre una sèrie, una mida o com treballem.Escriu-nos a contacte →

Envia'ns les teves midesUn croquis amb les mides (serveix una foto), els plànols o el pressupost que ja tens. Et tornem el nostre partida per partida.

Arrossega aquí els teus fitxers o tria'lsCroquis, fotos, plànols o pressupost · fins a 4 fitxers de 8 MB · PDF, JPG, PNG o HEIC