Aire: que no passi per les juntes
El CTE fixa l'aire de la finestra a 100 Pa. Lectura nostra: és l'empenta d'un vent d'uns 45 km/h que bufa de cara. La classe 4 deixa passar menys aire que la 3.
Barcelona i província
Finestres de PVC a Barcelona
Finestres de PVC a mida per a obres a Barcelona i la província. T'expliquem què exigeix el CTE segons l'altitud i què demanen el mar i el llevant a cada façana.
- Zona C2 · D2 des de 251 m
- Buit ≤ 2,1 W/m²K a C2
- Aire: classe 3 com a mínim
- Ràfega de llevant al Prat: 139 km/h
Rebut
La teva sol·licitud ja és a mans del nostre equip. Et trucarem al per confirmar el que necessites, i després t'enviem el pressupost per escrit.
Si vols afegir-hi alguna cosa, explica-ho quan et truquem.
Quina finestra demana una obra a Barcelona?
Barcelona capital és zona climàtica C2 al CTE. A Collserola, de 251 a 450 m d'altitud, és D2, i més amunt, D1. A C2, la transmitància del buit, amb la caixa de persiana, no pot passar de 2,1 W/m²K, i l'aire demana com a mínim classe 3. Prop del mar, compten a més l'aigua, el vent i el muntatge.
Balcons de forja i persianes de llibret verdes en una façana de Barcelona
01El CTE
Què exigeix el CTE a una finestra a Barcelona
A la província de Barcelona, la zona climàtica depèn de l'altitud de l'obra. És C2 fins a 250 m, D2 de 251 a 450 m, D1 de 451 a 750 m i E1 des de 751 m. Per a la finestra, el que compta és la lletra: d'aquesta lletra surten els dos límits del buit, amb la caixa de persiana.
| Zona | Altitud de l'obra | UH màx. (W/m²K) | Aire: classe mín. |
|---|---|---|---|
| C2 | Fins a 250 m | 2,1 | Classe 3 (≤ 9) |
| D2 | De 251 a 450 m | 1,8 | Classe 3 (≤ 9) |
| D1 | De 451 a 750 m | 1,8 | Classe 3 (≤ 9) |
| E1 | Des de 751 m | 1,8 | Classe 3 (≤ 9) |
Font: CTE DB-HE, text consolidat del 14/06/2022: taula a-Annex B (p. 46) i taules 3.1.1.a i 3.1.3.a-HE1 (p. 16–17). Aire en m³/h·m² a 100 Pa. Comprovat el 27/10/2026.
- La capital: la taula del 2013 li donava 1 m, i l'IGN situa el nucli a 47 m: C2
- Dins del terme, l'observatori Fabra de l'AEMET és a 408 m: a aquesta altitud, D2
- Per sobre de 450 m, com a dalt de Collserola (Tibidabo, 512 m), D1
- Amb projecte, la zona la fixa qui el signa, amb l'altitud real de la parcel·la
- La caixa de persiana compta en els dos límits: es tria amb la finestra
- En reforma, els límits regeixen en els buits que canvies; l'alternativa per K, a la guia
- En obra nova a C, el DB-HE proposa predimensionar buits de 2,0 W/m²K
Totes les zones, la reforma i la ventilació, a què exigeix el CTE a les finestres, zona per zona.
02La província
La zona climàtica d'altres municipis de la província
La zona no es pren de la capital: depèn de l'altitud de cada obra. Aquesta llista fa servir l'altitud del nucli de cada municipi segons l'IGN. És una orientació: si la teva parcel·la és més alta o més baixa, la zona pot canviar, sobretot a prop dels 250 m.
- C2 (fins a 250 m): l'Hospitalet (7 m), Mataró (35 m), Badalona (45 m)
- C2 també a Granollers (136 m), Sant Cugat (159 m), Rubí (164 m) i Sabadell (176 m)
- C2 a la frontera: Vilafranca del Penedès (226 m) i Manresa (246 m)
- D2 (de 251 a 450 m): Terrassa (265 m), Castellar del Vallès (320 m) i Igualada (339 m)
- D1 (de 451 a 750 m): Manlleu (453 m), Vic (497 m), Centelles (500 m) i Torelló (510 m)
- D1, més amunt: Tona (582 m), Berga (681 m) i Moià (701 m)
- E1 (des de 751 m): Castellcir (774 m), Bagà (809 m) i la Pobla de Lillet (859 m)
Altitud: nucli de població segons l'IGN (consulta del 23/10/2026). Zona: taula a-Annex B del DB-HE per a la província de Barcelona. La zona de la teva obra la dona l'altitud de la parcel·la.
03El Vallès
Terrassa i Sabadell: dues zones climàtiques al Vallès
Terrassa i Sabadell queden a banda i banda de la frontera dels 250 m. Sabadell, amb el nucli a 176 m segons l'IGN, és C2, com Barcelona. Terrassa, a 265 m, és D2: el buit no pot passar d'1,8 W/m²K. I dins de cada terme l'altitud canvia.
- Sabadell (176 m): C2. També Can Llong (242 m) i Castellarnau (236 m)
- Terrassa (265 m): D2. Les Fonts (195 m), del mateix terme, és C2
- Can Palet de Vista Alegre (306 m) i el Pla del Bon Aire (390 m), a Terrassa: D2
- Al voltant, a C2: Sant Quirze del Vallès (162 m) i Sentmenat (234 m)
- A D2: Viladecavalls (265 m), Castellar del Vallès (320 m) i Matadepera (426 m)
- Lectura nostra del mapa del CTE: el Vallès, com tota la província, a la zona eòlica C
- L'ajuda del Consorci de l'Habitatge de Barcelona no arriba aquí; la de l'IRPF, sí
Fonts: DB-HE, taula a-Annex B (p. 46); IGN, nuclis de població (consulta del 23/10/2026); DB SE-AE, figura D.1. El tràmit d'obres, a l'ordenança de cada ajuntament.
04El mar
El mar i el llevant: què li demanen a una finestra
Segons l'AEMET, a l'aeroport de Barcelona predominen els vents de la marinada, del sud-est i del sud-oest, el garbí. Els menys freqüents són els més forts: el llevant, del nord-est, i el ponent. Els temporals de llevant porten pluges persistents, sobretot a la tardor i a l'hivern. A una finestra li demanen que tanqui bé, que no deixi passar l'aigua i que estigui ben muntada.
- La marinada comença del sud-est al matí i gira al sud-oest, el garbí, a la tarda
- En el seu màxim bufa a 15–18 nusos, uns 28–33 km/h, sobretot al juny i al juliol
- Ràfega màxima de l'aeroport: 139 km/h de l'est-nord-est, el 15/11/2001
- A l'observatori Fabra (408 m): 144 km/h del nord-est, el 29/04/1984
- Amb llevant, el vent és fort a la façana litoral i baixa cap a l'interior
- L'octubre és el mes més plujós de l'aeroport: 91 mm de mitjana (1981–2010)
- Humitat relativa mitjana del 67 al 73 % tots els mesos (aeroport, 1981–2010)
Font: AEMET, guia meteorològica de l'aeròdrom de Barcelona-el Prat (2019; rosa dels vents 1981–2010). Valors normals 1981–2010 i extrems de Barcelona Aeroport i Fabra, consultats el 23/10/2026.
Aigua: el llevant empeny la pluja
Els temporals de llevant arriben amb vent fort de l'est i pluja persistent. La classe d'aigua indica fins a quina pressió d'assaig la finestra no deixa passar l'aigua.
Vent: zona eòlica C
Lectura nostra del mapa del CTE: tota la província de Barcelona queda a la zona eòlica C, la de 29 m/s, la més alta. La pressió de cada façana la calcula el projecte.
Primera línia de mar
Amb almenys 5 km de mar al davant, en la direcció del vent, el CTE aplica el seu entorn més exposat. A 18 m d'altura, el coeficient d'exposició és 3,4; en ciutat, 2,2.
Salnitre: ferramentes i juntes
El manual de manteniment de les finestres que subministrem demana greixar ferramentes i juntes cada any, sobretot a la costa. Amb vaselina tècnica, no amb olis antioxidants.
Muntatge: la junta amb el mur
Les classes s'assagen amb la finestra sola. A l'obra, l'aire i l'aigua també entren entre el marc i el mur: el CTE demana segellar aquesta junta, i escopidor si la finestra va enretirada.
Font: CTE DB SE-AE, taula 3.4 (p. 12) i annex D (figura D.1); DB-HS, HS 1, apt. 2.3.3.6. Manual d'ús i manteniment del sistema (07/2023).
05El que subministrem
Aire, aigua i vent de les finestres que subministrem
Aquestes són les classes que declaren les fitxes tècniques de les finestres de PVC que subministrem. En la corredissa de 70 mm i en les elevadores, la fitxa dona la mida de la finestra assajada. Per a Barcelona, fixa't en la corredissa de 70 mm i en les elevadores.
| Finestra | Aire (12207) | Aigua (12208) | Vent (12210) |
|---|---|---|---|
| Practicables 70/76/82 mm | Classe 4 | E1200 a E1800 | C5 |
| Practicable de 72 mm | Classe 4 | 8A | Classe 4 |
| Corredissa de 70 mm | Classe 3 | 4A | C4 |
| Corredissa de 76 mm | Classe 4 | 9A | C2 / B3 |
| Elevadora | Classe 4 | 9A | C1/B2 |
| Elevadora, fulla fixa de 28 mm | Classe 4 | 7A | C1 |
Fitxes tècniques del sistema, comprovat el 18/10/2026. Assajos: corredissa de 70 mm, 1,50 × 1,48 m. Elevadora, aire i aigua en balconera de 3,50 × 2,65 m; la de fulla fixa de 28 mm, en una de 4,50 × 2,65 m. Vent classe 5: 2.000 Pa.
- La corredissa de 70 mm declara classe 3 d'aire: el mínim just a tota la província
- I 4A d'aigua, la classe més baixa de la taula: compta en façanes amb llevant
- Si conserves la caixa vella, l'aire del buit també depèn d'ella
- Façana al mar i buit gran: que el projecte revisi les classes d'aigua i vent
- On més bufa, una oscil·lobatent tanca a pressió
06Calor i fred
Hiverns suaus i estius humits: vidre i persiana
Barcelona té hiverns suaus i estius calorosos i humits. A l'aeroport, el gener té una mitjana de mínimes de 4,7 °C i l'agost, una mitjana de màximes de 28,5 °C (1981–2010). El 8 de juliol de 2026 va marcar 37,7 °C, la màxima de la sèrie (1924–2026).
- Uns 4 dies de gelada l'any a l'aeroport, i una mínima absoluta de −8,0 °C (1962)
- A l'observatori Fabra (408 m), 40,9 °C el mateix 8 de juliol de 2026
- A Fabra, uns 44 dies de boira l'any de mitjana (1981–2010)
- 305 hores de sol de mitjana al juliol (aeroport, 1981–2010)
Font: AEMET, Barcelona Aeroport (1 m) i Barcelona Fabra (408 m): valors normals 1981–2010 i valors extrems actualitzats el 30/09/2026. Control solar: DB-HE, taula 3.1.2-HE1.
Hivern: el buit sencer
A C2, el buit amb la caixa de persiana no pot passar de 2,1 W/m²K, i a D, d'1,8. Ho decideixen el marc, el vidre i la caixa. La fitxa de vidres del que subministrem descarta el vidre simple.
Estiu: el sol de l'oest
En façanes a est, sud i oest convé vidre baix emissiu amb control solar. En obra nova i reformes grans, el CTE limita el guany solar del juliol, amb la persiana abaixada.
Humitat: ventilar
Amb aire humit, el vidre fred condensa, també a l'estiu amb l'aire condicionat. L'informe de qualitat del sistema recomana ventilar per abaixar la humitat de dins.
Què aporta cada vidre: vidre baix emissiu o de control solar.
Terrasses apilades en un edifici d'habitatges de maó, a Barcelona
07L'Ajuntament
Què demana l'Ajuntament de Barcelona per canviar finestres
A Barcelona, canviar les finestres modifica la façana, de manera que no n'hi ha prou amb l'avís més simple (assabentat), que és per a obres interiors. En un edifici sense protecció va per comunicat d'obra menor tipus II. En edificis catalogats o protegits, de nivell A, B o C, cal llicència d'obra major.
- El presentes amb documentació tècnica signada per un tècnic competent
- I amb l'informe d'idoneïtat tècnica (IIT) d'una entitat col·laboradora, com el COAC
- En edificis de nivell D o en conjunts protegits, el comunicat és de tipus I
- Als pisos, un sol sistema de fusteria i persianes: disseny, material i color
- Es pot conservar o reposar l'original, en la mateixa posició i color, o bé llicència i projecte global
- Ni vidres reflectants, ni avançar la fusteria per incorporar el balcó a l'interior
- L'ICIO, el 4 % del cost d'execució material, s'autoliquida quan s'admet el comunicat
- Canviar només el vidre va per assabentat: no compta com a obra a la façana
En edificis catalogats, qualsevol intervenció la valida el Departament de Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament.
Si canvia l'aspecte exterior, consulta-ho abans amb la teva comunitat: no n'hi ha prou d'avisar (Codi civil de Catalunya, art. 553-36).
Fora de la capital, cada ajuntament té la seva ordenança: pregunta al teu abans d'encarregar.
Font: Ajuntament de Barcelona. ORPIMO, criteris de rehabilitació (maig de 2023), ordenança del paisatge urbà (art. 61) i ordenança fiscal 2.1 de 2026. Consultat el 27/10/2026.
08Ajudes 2026
Ajudes per canviar finestres a Barcelona el 2026
A data de 27/10/2026 continua oberta, al terme de Barcelona, la convocatòria 2026 del Consorci de l'Habitatge de Barcelona, publicada al DOGC el 21/10/2026. I continua vigent la deducció de l'IRPF per obres d'eficiència energètica, excepte al País Basc i a Navarra. La línia de fons europeus per a edificis té més peticions que pressupost. La convocatòria catalana del Pla estatal 2026–2030 encara no l'hem trobada.
Consorci 2026, al teu habitatge
Al terme de Barcelona, fins a 6.000 € per habitatge habitual. Cobreix el «canvi de finestres» si compleix els límits del CTE, o si redueix un 7 % la demanda.
Com es demana
Sol·licituds fins al 31/12/2026 o fins que s'esgotin els fons, per ordre d'entrada. Demana certificat energètic abans i després, i l'obra acabada abans del 31/12/2027.
Deducció a l'IRPF
Al teu habitatge habitual o llogat, obres fins al 31/12/2026; en edificis, fins al 31/12/2027. Certificat energètic abans i després; al teu habitatge, el segon abans del 2027.
Comunitats: fons europeus
A la línia per a edificis (Programa 3), el que s'ha demanat ja supera el pressupost. Si l'obra està començada o acabada, la sol·licitud pot quedar en reserva.
- Pla estatal 2026–2030: si només canvies finestres, preveu fins al 40 % i 7.500 €/habitatge
- La del Consorci demana una obra d'almenys 1.000 € i no serveix per a pisos d'ús turístic
- Es pot sumar a una altra ajuda per al mateix si no passen del cost i l'altra ho permet
Les fonts oficials: l'ajuda del Consorci i la convocatòria al DOGC · la línia per a edificis · la deducció de l'IRPF, a l'Agència Tributària i a la Llei de l'IRPF · el Pla estatal 2026–2030, al BOE.
No tramitem les ajudes: t'expliquem què hi ha perquè t'informis. Si vols canviar les finestres, et fem el pressupost sense compromís.
Fonts: Consorci de l'Habitatge de Barcelona, convocatòria 2026 (DOGC núm. 9777, 21/10/2026) i pàgina d'ajudes a l'edifici; Agència Tributària (09/10/2026); Llei 35/2006, DA 50a; RD 326/2026. Consultat el 27/10/2026.
Com treballem
Com treballem a Barcelona
Treballem per projecte. El pressupost es fa per escrit, amb les mides, els plànols o el pressupost que ja tinguis. Digues-nos el municipi: d'aquí surt la zona. Cada finestra es fabrica a mida per a la teva obra i s'hi lliura.
- 01Ens envies les mides
Un croquis amb l'amplada i l'alçada de cada buit (serveix una foto), els plànols o el pressupost que ja tens.
- 02Pressupost partida per partida
Cada finestra en una línia pròpia, amb el sistema, el vidre i l'obertura. Si demanes muntatge, va en el seu propi pressupost.
- 03Confirmes per escrit
Revises mides, colors, obertures i vidre de cada buit, i el signes. Res no passa a producció sense el teu vistiplau.
- 04Lliurament a la teva obra
No tenim muntadors propis. Lliurem a l'obra i, si cal, coordinem el muntatge amb un muntador de la zona; va en el seu propi pressupost.
Com coordinem el muntatge: instal·lació de finestres.
09Per a qui
Per a qui treballem a Barcelona
Constructores i promotores
En obra nova a C, el DB-HE proposa predimensionar buits de 2,0 W/m²K. En primera línia de mar, el vent es calcula amb l'entorn més exposat del CTE.
Arquitectes i enginyeries
Prescriu per prestacions: classe 3 d'aire, transmitància segons la zona i classes d'aigua i vent segons la façana. Als pisos, el sistema original o un projecte global.
Reformistes
Canviar finestres a Barcelona és un comunicat d'obra menor, amb tècnic i IIT; canviar només el vidre, un assabentat. El pressupost de les finestres te'l donem per partides.
Administradors de finques
L'ordenança del paisatge urbà demana un sol sistema als pisos de la façana. És l'original, en la mateixa posició i color, o un de nou amb llicència i projecte global.
Particulars
Aquí tens el tràmit i les ajudes: la del Consorci arriba a 6.000 € per habitatge. Et proposem sistema i vidre per a la teva zona, i res no passa a producció sense el teu vistiplau.
Fusteria exterior per a constructores · Prescriure finestres per prestacions · Finestres de PVC per a reformistes · Canvi de finestres en comunitats
Preguntes
Preguntes freqüents sobre finestres a Barcelona
Quina zona climàtica té Barcelona capital?
C2, a l'altitud que li donava la taula del CTE del 2013: 1 m. A la província de Barcelona, la C2 arriba fins a 250 m; de 251 a 450 m és D2, i de 451 a 750 m, D1. Dins del terme, l'observatori Fabra és a 408 m. Per a la finestra, C2 demana un buit de 2,1 W/m²K com a màxim, i D, d'1,8. La classe d'aire és la 3 a totes.
Cal llicència per canviar finestres a Barcelona?
Depèn de l'edifici. Canviar finestres modifica la façana, així que no serveix l'assabentat. En un edifici sense protecció és un comunicat d'obra menor tipus II, amb un tècnic i el seu informe d'idoneïtat tècnica. En catalogats o protegits (A, B o C), llicència d'obra major. I als pisos, tota la façana té un únic sistema: l'original, en la mateixa posició i color, llevat de llicència amb projecte global.
Hi ha ajudes per canviar finestres a Barcelona el 2026?
Sí. A data de 27/10/2026, al terme de Barcelona, el Consorci de l'Habitatge té oberta la convocatòria des del 22/10/2026. Dona fins a 6.000 € per habitatge habitual. Serveix si les finestres noves compleixen els límits del CTE o si l'obra redueix un 7 % la demanda. Les sol·licituds van fins al 31/12/2026 o fins que s'esgotin els fons. L'IRPF, excepte al País Basc i a Navarra, dedueix obres d'eficiència fetes fins al 31/12/2026.
Quina finestra va millor a prop del mar?
La que tanca bé, no deixa passar l'aigua i està ben muntada. Les practicables, com l'oscil·lobatent, premen la fulla contra el marc. Demana per escrit les classes d'aire, aigua i vent de cada finestra, i que la junta amb el mur vagi segellada. I a la costa, greixa les ferramentes i les juntes cada any, com demana el manual del sistema.
És millor PVC o alumini per a Barcelona?
Nosaltres subministrem finestres de PVC, no d'alumini. Tots dos poden complir el CTE a Barcelona: el que compta és el buit sencer, amb el vidre i la caixa de persiana. En alumini, fixa't que el perfil tingui trencament de pont tèrmic. Davant del llevant, compara les classes d'aigua i vent, no només el material. I en un edifici de pisos, la façana demana el sistema original, llevat de llicència. Ho expliquem a PVC o alumini.
Munteu vosaltres les finestres a Barcelona?
No tenim muntadors propis. Lliurem a l'obra i, si cal, coordinem el muntatge amb un muntador de la zona; va en el seu propi pressupost. Si ja tens muntador, les col·loca ell. Així decideixes si vols el muntatge o només les finestres.
I a Terrassa i Sabadell, quina zona climàtica hi ha?
No és la mateixa. Sabadell, amb el nucli a 176 m segons l'IGN, és C2, com Barcelona: buit de 2,1 W/m²K com a màxim. Terrassa, a 265 m, passa la frontera dels 250 m i és D2: 1,8 W/m²K. A totes dues, classe 3 d'aire. Dins de Terrassa, les Fonts (195 m) és C2. La zona de la teva obra la dona l'altitud de la parcel·la.