Guia tècnica · Glossari

Glossari de finestres: els termes tècnics, explicats

Quaranta-un termes de finestres de PVC, de l'Uw al premarc, en una o dues frases. Cadascun amb la font: el CTE, la norma o la fitxa tècnica del sistema.

Una finestra té tres valors d'aïllament. L'Uf és el del marc, i l'Ug, el del vidre al centre. L'Uw és el de la finestra sencera, amb la vora on s'uneixen. El CTE limita el del buit, que suma la caixa de persiana si n'hi ha. En tots tres, menys és millor.

Els altres termes van per temes: aire i aigua, vidre, perfil, ferramenta i obertures, i obra.

Equip d'Oxyon · Comprovat el 22/10/2026 amb el CTE (DB-HE, DB-HS i DB-SUA, 14/06/2022) i els documents de suport, i el 27/10/2026 amb les fitxes dels sistemes

Tall d'un perfil de PVC amb les cambres i el vidre

Aire que deixa passar cada classe, en m³/h·m² a 100 Pa

150

227Mín. A-B

39Mín. C-E

43La millor

Menys és millor; la barra sencera és 50. El CTE demana com a mínim la classe 2 a les zones A i B, i la 3 a C, D i E. Font: UNE-EN 12207, a la guia de la Comunitat de Madrid (2016), taula 1.2.

Aïllament

Aïllament tèrmic: U, Uw, Ug, Uf i UH

La transmitància mesura la calor que travessa un element. En una finestra es dona per parts: el marc, el vidre i la finestra sencera. El CTE limita la del buit, que pot sumar la caixa de persiana. En totes, com més baixa, més aïlla.

Transmitància tèrmica (U): la calor que travessa un element per cada metre quadrat i cada grau de diferència entre els dos costats. Es dona en W/m²K: com més baixa, més aïlla.
Uw: la transmitància de la finestra sencera. És una mitjana del marc i del vidre, cadascun per la seva superfície, més la pèrdua per la vora: no és Uf + Ug.
Ug: la transmitància del vidre, mesurada al centre, sense l'efecte de la vora. No depèn de la mida del vidre. També s'escriu Uv.
Uf: la transmitància del marc, sense el vidre. On la fitxa la dona, les nostres practicables van d'1,0 a 1,3 W/m²K, segons la sèrie.
UH: la transmitància del buit, la que limita el CTE. Inclou el marc, el vidre i, si n'hi ha, la caixa de persiana. A la zona D, com a màxim 1,8 W/m²K.
Pont tèrmic: una zona de l'envolupant que aïlla menys que la resta, per un canvi de material, de gruix o de forma. El contorn dels buits i les caixes de persiana són dels més comuns.
Trencament de pont tèrmic (RPT): unes pletines aïllants entre la cara interior i l'exterior d'un marc metàl·lic. El PVC condueix la calor molt menys: 0,17 W/m·K, davant dels 160 de l'alumini.

Les tres U, amb la fórmula del CTE: la transmitància tèrmica d'una finestra. On guanya cada material: PVC o alumini.

Fonts: DB-HE, annex A (p. 42 i 44) i taula 3.1.1.a-HE1 (p. 16); DA DB-HE/1, eq. (10); guia de la Comunitat de Madrid, 2016 (p. 16–17 i 41–42); Catàleg d'elements constructius (p. 15 i 22).

Aire i aigua

Aire, aigua, vent i zona climàtica

Tres assaigs classifiquen com tanca una finestra: l'aire que deixa passar, la pluja que aguanta i la pressió del vent que resisteix. Es fan amb la finestra tancada. El CTE fixa l'aire mínim de cada zona climàtica.

Permeabilitat a l'aire: l'aire que passa per una finestra tancada quan hi ha diferència de pressió entre les dues cares. Es mesura en m³/h per cada m² de finestra.
Classe d'aire: la que dona la UNE-EN 12207, d'1 a 4. La classe 4, la millor, deixa passar com a màxim 3 m³/h·m² a 100 Pa; la 3, 9. Les classes, explicades.
Estanquitat a l'aigua: la pressió fins a la qual no entra aigua, amb la finestra ruixada (UNE-EN 12208). Fins a 600 Pa la classe té una A, com la 9A, o una B si s'assaja protegida; per sobre, una E: E1200.
Resistència al vent: la pressió que aguanta la finestra sense doblegar-se més del que s'admet (UNE-EN 12210). Va de la classe 1, a 400 Pa, a la 5, a 2.000 Pa, i per sobre, E. La lletra C és la fletxa més exigent.
Zona climàtica: la que el CTE dona a cada lloc per la província i l'altitud. La lletra és l'hivern, d'α a E; el número, l'estiu, d'1 a 4. Zona per zona.

Fonts: DB-HE, annex A (p. 41 i 44) i taula 3.1.3.a-HE1 (p. 17); UNE-EN 12207, a la guia de la Comunitat de Madrid (p. 18); 12208 i 12210, a la fitxa Fc-1 de MUSAAT; fitxes dels sistemes.

Vidre

Vidre: cambra, baix emissiu i seguretat

El vidre d'una finestra es tria per capes: quants vidres té, quin tractament té cadascun i què hi ha entre ells. A les zones amb risc d'impacte, a més, compta com es trenca. Aquests són els termes que veuràs en un pressupost.

Doble vidre: dos vidres separats per una cambra segellada. El triple té tres vidres i dues cambres. Vidre simple no en subministrem.
Composició 4/16/4: així s'escriu un doble vidre, en mil·límetres: un vidre de 4, una cambra de 16 i un altre vidre de 4.
Vidre baix emissiu: té una capa metàl·lica de pocs nanòmetres, invisible, que retorna la calor cap a dins. Amb aquesta capa, un doble vidre pot baixar d'Ug 2,7 a 1,3 W/m²K, i a 1,0 amb argó.
Control solar: un tractament del vidre que frena la calor del sol. Convé a les façanes orientades a l'est, al sud o a l'oest, i es combina amb el baix emissiu.
Factor solar (g): la part de la radiació solar que entra pel vidre, respecte a un buit sense res. Orientatius: doble, 0,75; doble baix emissiu, 0,67; triple baix emissiu, 0,50.
Intercalari: la peça que separa els vidres a la vora. El de vora càlida, de plàstic, perd menys calor que el d'alumini o d'acer.
Vidre laminat: dos vidres units per una làmina de plàstic (PVB). Si es trenca, els trossos queden enganxats a la làmina. En un doble vidre amb un sol laminat, va al vidre de dins.
Classificació X(Y)Z: la d'impacte de la UNE-EN 12600, que demana el CTE. X i Z van d'1 a 3 per l'alçada de caiguda que aguanta, i l'1 és el millor. Y és com es trenca: A, en trossos tallants; B, units; C, en grans.

Quin vidre triar per a cada façana: vidres per a finestres.

Fonts: fitxa tècnica de vidre; DB-HE, annex A (p. 40); DA DB-HE/1, taula 11 (p. 13); guia de la Comunitat de Madrid (p. 44–46 i 55); DA DB-SUA/1 (2011).

Perfil

El perfil de PVC i les seves peces

Una finestra de PVC es munta amb perfils buits: el marc, que va a l'obra, i la fulla, que obre. Per dins tenen cambres i un reforç. El vidre se subjecta amb llistons, i un travesser parteix el buit en trams.

Marc i fulla: el marc és la part fixa, la que s'ancora al buit; la fulla, la que obre i té el vidre. La ferramenta uneix totes dues i les tanca.
Llistó: el perfil que subjecta el vidre al galze, el buit del perfil on s'allotja. Pot ser recte o corb: a la Forma 70, es tria.
Travesser: el perfil que divideix una finestra en trams, que obren o queden fixos. Soldat aïlla i tanca millor que unit amb peces mecàniques.
Nus central: la unió de les dues fulles d'una finestra de dues fulles, sense muntant al mig. A la Serie 70 fa 166 mm; a la Serie 70 Line, des de 112 mm.
Cambres: els buits interiors del perfil de PVC. El CTE no en fixa el nombre. Per comparar perfils, mira'n l'Uf: més cambres no sempre aïllen més.
Reforç: el perfil metàl·lic que va dins del PVC; sol ser d'acer galvanitzat. Les fitxes de la Serie 70, la 70 Line, la Base 72, la 76 i la 82 el donen tancat al marc i en forma de J a la fulla.

Cada sèrie, amb el perfil i les dades: el comparador de finestres de PVC.

Fonts: fitxes tècniques de perfils de PVC, de vidre i de cada sèrie; guia de la Comunitat de Madrid (p. 70); Guia d'instal·lació de finestres, 2023 (p. 73 i 78).

Obertures

Ferramenta i obertures: com obre una finestra

La ferramenta és el mecanisme metàl·lic que va al cantell de la fulla i al marc. Tanca la finestra i la fa girar, bascular o córrer. L'obertura és la manera com es mou la fulla, i es tria segons el buit.

Ferramenta perimetral: la que tanca la fulla per tot el contorn. La maneta mou la cremona, i els angles de les cantonades transmeten el moviment als bulons de cada costat.
Microventilació: una posició de la maneta en què la fulla se separa uns mil·límetres del marc. L'aire es renova sense obrir la finestra.
Practicable o abatible: la fulla gira sobre un eix vertical, com una porta, i deixa lliure el buit. En rigor, abatible també ho és la que s'inclina sobre un eix horitzontal. Finestres practicables.
Oscil·lobatent: obre com una practicable i, a més, bascula des de dalt per ventilar sense obrir-se del tot. Finestres oscil·lobatents.
Oscil·loparal·lela: la fulla bascula per ventilar, o se separa del marc i corre en paral·lel per davant del fix. Finestres oscil·loparal·leles.
Plegable: de tres a set fulles que es pleguen en acordió i es recullen als laterals, per deixar lliure el buit. La subministrem a la Serie 70, la 76 i la Forma 70.
Pivotant: la fulla gira sobre un eix central, vertical o horitzontal, i deixa passar l'aire pels dos costats. La subministrem a la Serie 70 i la 76.
Corredissa elevable o elevadora: en girar la maneta, la fulla s'eleva i corre; en tancar, baixa i s'assenta al marc. Corredisses elevables.
Balconera: una finestra que arriba a terra i per la qual se surt a un balcó, una terrassa o un jardí. Obre com alguna de les anteriors. Portes balconeres.
Fix: un tram de vidre al seu marc, sense fulla que obri. Sol anar al costat de fulles que obren, separat per un travesser. Finestra fixa de PVC.

Ferramentes i seguretat, en detall: ferramentes de finestres.

Fonts: fitxes tècniques de ferramentes i de perfils de PVC; guia de la Comunitat de Madrid (p. 126 i 130); les pàgines de cada obertura, amb les fonts.

Obra

Obra i muntatge: premarc, caixa i remats

El que envolta la finestra al buit també compta: on descansa, com se segella i què la remata. Aquests són els termes d'obra que veuràs al costat de la finestra.

Premarc o bastiment de base: un bastiment que es col·loca al buit abans que la finestra, ancorat a la façana. Després s'hi fixa la finestra, amb folgança i falques.
Tapajunts: el perfil que tapa la folgança entre la finestra i l'obra, per dins o per fora. La mida depèn del premarc i de la folgança que cobreix.
Escopidor: la peça sota la finestra que treu fora l'aigua de pluja. Amb la finestra enretirada, el CTE li demana 10° de pendent o més i un goteró a 2 cm o més de la façana.
Caixa de persiana o capialçat: l'element que va sobre la finestra i guarda la persiana enrotllada. Per al CTE és part del buit: compta en l'aïllament i en l'aire.
Caixa monobloc: la caixa de persiana que arriba unida a la finestra i es col·loca amb ella. La norma de col·locació UNE 85219 anomena compacta la caixa que arriba així. Persianes i mosquiteres.

Què entra en un pressupost i què va a part: pressupost de finestres de PVC.

Fonts: DB-HS, HS 1, apt. 2.3.3.6 (p. 26); DB-HE, taules 3.1.1.a i 3.1.3.a-HE1; guia de la Comunitat de Madrid (p. 116 i 194); Guia d'instal·lació de finestres, 2023 (p. 22, 40, 48, 54 i 62).

Errors freqüents amb aquests termes

Sumar l'Uf i l'Ug

L'Uw no és la suma: és una mitjana del marc i del vidre per la seva superfície, més la pèrdua per la vora del vidre. Amb més vidre, pesa més l'Ug.

Llegir la classe d'aire al revés

A la UNE-EN 12207, la classe 4 és la que deixa passar menys aire: 3 m³/h·m² a 100 Pa. La classe 1 en deixa passar fins a 50, gairebé disset vegades més.

Donar per iguals el laminat i el trempat

Tots dos poden ser de seguretat, però es trenquen de manera diferent. El laminat s'esquerda i els trossos continuen units; el trempat es desfà en grans petits.

Demanar RPT a un marc de PVC

El trencament de pont tèrmic són pletines aïllants dels marcs metàl·lics. Un marc de PVC es compara per l'Uf, que dona la fitxa.

Comptar el premarc dins la finestra

El premarc es col·loca abans, al buit, i la finestra s'hi fixa: és una altra peça i una altra partida. Si la teva obra en té, mira en quin pressupost va.

Tens un pressupost amb aquests termes? Compara el teu pressupost de finestres.

El que no publiquem o no sabem

Les normes d'aigua i vent: Les UNE-EN 12208 i 12210 són de pagament i no les hem llegit. Les escales surten de fonts públiques que les reprodueixen; les classes, de la fitxa de cada sistema.
L'aire de la microventilació: El CTE en demana la classe d'aire en posició oberta per comptar-la com a entrada de ventilació. Les fitxes de les nostres finestres no la donen.
L'Uw de cada finestra: Depèn del vidre i de la mida de cada buit, així que no donem l'Uw de la finestra sencera: de cada sèrie donem l'Uf del marc. Per a més informació, escriu-nos a info@oxyongroup.com.
Noms de marca: Alguns termes que sentiràs són marques de vidres, caixes o ferramentes. Aquí hi ha sempre el nom tècnic, sense marques, perquè puguis comparar.
Una modificació del CTE en tràmit: Hi ha un projecte de reial decret que modifica el CTE. La informació pública va acabar el 9/12/2025. Si s'aprova i canvia algun terme, el revisarem.

Preguntes

Preguntes freqüents sobre els termes d'una finestra

Quina diferència hi ha entre Uf, Ug i Uw?

L'Uf és la transmitància del marc; l'Ug, la del vidre al centre, i l'Uw, la de la finestra sencera. L'Uw no és la suma: és una mitjana del marc i del vidre per la seva superfície, més un terme per la vora del vidre. El CTE limita el del buit, que suma la caixa de persiana si n'hi ha. En tots tres, menys és millor.

Què significa classe 4 de permeabilitat a l'aire?

Que la finestra, tancada i assajada a 100 Pa, deixa passar com a màxim 3 m³/h per m². És la millor classe de la UNE-EN 12207, que va d'1 a 4. El CTE demana com a mínim la classe 2 a les zones A i B, i la 3 a C, D i E. Les nostres finestres practicables declaren classe 4.

Què vol dir E1200 en una finestra?

És la classe d'estanquitat a l'aigua segons la UNE-EN 12208: a l'assaig va aguantar la pluja fins a 1.200 Pa sense que hi entrés aigua. Fins a 600 Pa, les classes tenen una A, com la 9A, o una B si s'assaja protegida. Per sobre, una E i la pressió. La Serie 70 declara E1200, i la Forma 70, E1800.

Què és un vidre baix emissiu?

És un vidre amb una capa metàl·lica de pocs nanòmetres, invisible, que retorna cap a dins la calor de la casa. Un doble vidre amb vidres normals dona, en el millor dels casos, Ug 2,7 W/m²K. Amb baix emissiu pot baixar a 1,3, i a 1,0 si la cambra té argó. A les façanes orientades a l'est, al sud o a l'oest es combina amb control solar.

Què és el llistó d'una finestra?

És el perfil que subjecta el vidre al seu lloc, per dins de la fulla o del marc. El vidre descansa sobre unes falques, i el llistó el manté al galze, el buit del perfil on s'allotja. Pot ser recte o corb. Les corredisses se subministren amb vidre de 24 mm.

Què és un premarc i quan es posa?

És un bastiment que es col·loca al buit abans que la finestra, ancorat a un element resistent de la façana. Després s'hi fixa la finestra, amb folgança i falques. El CTE l'exigeix si la façana demana el grau més alt d'impermeabilitat i la finestra va enretirada.

Què és una caixa de persiana monobloc?

És la caixa que arriba unida a la finestra i es col·loca amb ella, en una sola peça. La norma de col·locació UNE 85219 anomena compacta la caixa que arriba així. Es fixa a la finestra i a les guies. Per al CTE, la caixa forma part del buit: compta en l'aïllament i en l'aire que deixa passar.

Continua amb la teva obra

Totes les guies, a la guia tècnica de finestres.